dilluns, 26 de juny de 2017

Até o fim



Una lletra senzillament magnífica del guitarrista Paulo Valentím  que la fadista Kátia Guerreiro va gravar en el seu darrer disc de 2014 Até ao fim . També n'és l'autor de la música, que en alguns llocs figura com "fado Mafalda"
Ja fa uns dies que aquest fado "no me'l puc treure del cap"









dimarts, 6 de juny de 2017

Jorge Nunes

Teníem pendent d'escoltar a Jorge Nunes, fill de Jorge Fernando, que va gravar el 2013 el seu primer disc Outro Fado.
Al Portal do Fado podem llegir una pinzellada biogràfica d'aquest fadista, i podreu veure els fados gravats, meitat fado tradicional, meitat fado-cançó.
Com que a mi m'agraden les músiques més tradicionals del Fado, us deixo amb un fado "Zeca" d'Amadeu Ramín, i poema de de Mário Rainho.


Amando



dimarts, 30 de maig de 2017

Fado a Cambrils

Novament hem d'agrair a l'equip d'hoquei patins del Reus Deportiu, el fitxatge del porter portuguès Pedro Henriques que ha passat a casa nostra un any i en companyia de la seva companya Elsa Casanova, ens ha portat el fado tan a prop.


Efectivament les habilitats del Pedro no acaben a la pista parant la bola, també és un artista amb la Guitarra portuguesa, i la seva companya Elsa, ho és cantant aquest meravellós llenguatge que és el Fado. Ja m'ho havien avisat des de Lisboa: "teniu sort amb aquests dos..."


Hem tornat al Baix Camp a escoltar-los, a la Cripta de l'Ermita de la Mare de Deu del Camí a Cambrils. un lloc que va quedar petit per escoltar a l'Elsa, al Pedro, i al bon amic Eduardo Sánchez ,guitarrista de Flamenc, que s'ha apaixonado pel Fado i que els acompanya en els concerts.


Vam gravar un parell de temes que aqui us deixo.




Ja el proper cop que els escoltem, serà a Lisboa, doncs acabada la temporada esportiva, el proper mes de juny tornen a terres portugueses.

Agrair-los que durant la seva estada ens hagin fet gaudir del bon fado.


Obrigado e até breve!!   

dimarts, 16 de maig de 2017

Amar pelos dois

Una sorpresa ha resultat per a mi escoltar aquest Salvador Sobral, de primer amb el tema que guanya el Festival d'Eurovisió, sembla ser sense pronòstic, tot i que la frescor i la manera novedosa de cantar ens haurien d'haver donat més pistes.
A poc a poc -devagarinho- m'endinso en el coneixement d'en Salvador i descobrim de sobte els seus lligams amb el nostre entorn. Primer -llegeixo a La Vanguàrdia, que va estar fent feines de cambrer a l'illa de Mallorca i posteriorment va venir a Barcelona on hi va romandre dos anys, i on va estudiar al Taller de músics. Tocava al carrer, diuen, i jo m'ho vaig perdre...



Fa cinc anys, i potser el vaig escoltar per la ràdio, en el programa de l'enyorada Tatiana Cisquella "La Tribu" que solia seguir.
Potser no hi vaig posar molta atenció... no ho sé. Però ara al reescoltar-lo no me'n puc estar de capbussar-m'hi un cop i un altre...


El fet és que ha guanyat un Festival, i no només l'ha guanyat sinó que l'hi ha donat, o millor l'hi ha retornat, un prestigi que havia perdut  feia molt temps.

Portugal es reivindica com a potencia musical i guanya un guardó que se li resistia, o que li resistien a guanyar. Portugal és un país de música, un país on, segurament, hi ha més músics en relació als habitants que a cap altre indret, i, a més, és el bressol del fado, que dóna ànima a bona part de les partitures que s'escriuen a aquest estimat país. També en aquesta que escrigué la germana del Salvador, la Luísa.

Se um dia alguém perguntar por mim
Diz que vivi p’ra te amar
Antes de ti, só existi
Cansado e sem nada p’ra dar
 
Meu bem, ouve as minhas preces
Peço que regresses, que me voltes a querer
Eu sei que não se ama sozinho
Talves devagarinho possas voltar a aprender
 
Meu bem, ouve as minhas preces
Peço que regresses, que me voltes a querer
Eu sei que não se ama sozinho
Talves devagarinho possas voltar a aprender
 
Se o teu coração não quiser ceder
Não sentir paixão, não quiser sofrer
Sem fazer planos do que virá depois
O meu coração pode amar pelos dois




Traducció al català (per Maria Climent):

Estimar per tots dos 

Si mai ningú demana per mi 
Digues-li que vaig viure per estimar-te 
Que abans de tu, només existia 
Cansat i sense res per oferir. 

Amor meu, escolta’m les súpliques 
Si us plau, torna, torna’m a estimar 
Sé que no es pot estimar tot sol 
Tal volta n’aprenguis a poc a poc. 

Amor meu, escolta’m les súpliques 
Si us plau, torna, torna’m a estimar 
Sé que no es pot estimar tot sol 
Tal volta n’aprenguis a poc a poc. 

Si el teu cor no vol cedir 
Per no sentir la passió, per no patir 
Sense fer plans venidors 
El meu cor pot estimar per tots dos.



Sabem que en Salvador va passar per moments delicats de salut i encara ara està pendent de resoldre'n algun, per la qual cosa li donem des del nostre cantinho totes les forces possibles perque tot vagi bé i ens continuï  regalant aquesta sincera forma d'interpretar. També un reconeixement a la seva germana Luísa

dilluns, 10 d’abril de 2017

Fados 19

Seguim amb la meva col.lecció de fados. Avui amb el número 19, on hi trobem l'Alfredo Marceneiro, una de les ànimes del Fado, sinó la més gran.
Un poema de António Amargo amb música del propi Marceneiro: el seu Fado-Marcha de Marceneiro.


Hi ha un poema amb el mateix nom i que cantava Amàlia amb la mateixa música i lletra de Gabriel de Oliveira.

Há Festa na Mouraria





Desde manhã, os fadistas
Jaquetão, calça esticada
Se aprumam com galhardia
Seguem as praxes bairristas
É data santificada
Há festa na Mouraria

Toda aquela que se preza
De fumar, falar calão / Pôr em praça a juventude
Nessa manhã chora e reza
É dia da procissão / Da senhora da saúde

Nas vielas do pecado
Reina a paz tranquila e santa / Vive uma doce alegria
À noite, é noite de fado
Tudo toca, tudo canta / Até a Rosa Maria

A chorar de arrependida
A cantar com devoção / Numa voz fadista e rude
Aquela rosa perdida

Da Rua do Capelão / Parece que tem virtude.

Video del canal de l'amic Vítor Duarte
lletra del blog de l'amic José Fernandes castro

dimarts, 28 de març de 2017

India Martínez


Fado és sentiment, és explicar una história que es fa creïble perque ens l'expliquen des de ben endins, des del moll de l'os. Amb això té certes similituds amb el flamenc. Són molts els cops que es presenten junts als escenaris. Segurament es troben perque hi ha algun nexe d'unió que, encara que no sapiguem descriure, hi és present.

Com que aquest raconet de fado és visitat per molts amants del fado des de Portugal, aqui deixo avui aquesta India Martínez amb la certesa que agradarà a tots els amics portuguesos que ens visiten.


VENCER AL AMOR

INDIA MARTÍNEZ




Cuantas veces te llamaba te llamaba sola y triste pero 
nunca estabas, nunca estabas. Perdi.. perdi la voz mi 
corazon se fue arrugando en un rincon de miedo y solo 
hay una vida vida vida por vivir. 

Camino y camino pero no levanto el vuelo, levanto un 
castillo de ilusiones y sueños con mis manos sola en 
mi silencio 
Y volar y acariciar el cielo con mis manos y olvidar 
mi dolor, inventar horizontes nuevos. Y cantar y 
hasta romper mi voz gritando y vencer al amor...y 
vencer al amor... 

Una razon 4 besos y un portazo y un te quiero que me 
esta matando, me esta matando y me puede.. quiero 
salir abrire por fin mis alas blancas…. 



Camino camino pero no levanto el vuelo levanto un 
castillo de ilusiones y sueños.. Camino y camino 
pero no levanto el vuelo levanto un castillo de 
ilusiones y sueños con mis manos sola en mi silencio 

Y volar y acariciar el cielo con mis manos, y 
olvidar mi dolor… inventar horizontes nuevos. 
Y cantar y hasta romper mi voz gritando y vencer 
al amor… al amor… Camino y camino pero no levanto 
el vuelo levanto un castillo de ilusiones y sueños.. 

Y volar y acariciar el cielo con mis manos, y 
olvidar mi dolor.. inventar horizontes nuevos…. Y 
cantar y hasta romper mi voz gritando y vencer al 
amor…y vencer… al amor… 

Cuantas veces te llamaba, te llamaba sola y triste.. 
pero nunca estabas…